top of page

Històries de la Cerdanya

 

Punt de fuga: La Cerdanya al estar situada al costat dels Pirineus, sempre ha estat una porta d’entrada i sortida de la península. Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) milers de jueus van atrevassar el Pirineu fugint de la parsecussió dels nazis.  

Els jueus arribaven clandestinament a la Cerdanya des de el principat d’Andorra a través dels colls de Claror, Perafita, la Portella o Vallcivera. El seu objectiu era arribar a Barcelona a través de la Serra del Cadí.

 

Destinació d'ovelles: La transhumància és el moviment que realitzen els ramats de bestiar quan busquen pastures per alimentar-se. Aquests desplaçaments es produeixen a la primavera i a la tardor per buscar respectivament pastures d’hivern i d’estiu. A l’estiu els ramats pugen a les pastures altes de la muntanya i a l’hivern baixen a les pastures del fons de vall i zones planeres de Catalunya. Per això a l'estiu molts ramats van a la Cerdanya.

Tractat dels Pirineus i l'origen de l'enclavament de Llivia: El tractat dels Pirineus va posar el final de les hostilitats entre França i España que mantenien els dos països , en el marc del conflicte internacional conegut com la Guerra dels 30 anys. Es va fer un tractat pel qual Espanya cedia territoris a França , ja que era la unica sortida al desastre, però Livia no la van incloure en el tractat , ja que tenia una categoria de Vila , i seria un territori espanyol dins de França. Entre el 1659 i el 1660 i en el marc d'aquest tractat, el regne de França aconseguí tot el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya. Per a aquesta comarca, la discussió fou llarga, ja que tots tenien presents els avantatges estratègics que comportava la seva possessió, per la qual cosa hi hagué força discussions entre els comissionats espanyols i francesos. Els darrers arribaren a acceptar de deixar Bellver a Espanya i fins i tot Puigcerdà, mentre es garantiren l'annexió de 33 pobles cerdans, dels quals se salvà Llívia de formar-ne part, en al·legar Miquel de Salbà i de Vallgornera, comissionat espanyol, que el tractat parlava de villages o "pobles" i que Llívia no era altra cosa que una "vila" i, per tant, no podia formar part de la zona segregada.

Els francesos, però, introduïren una darrera clàusula: mai més no podria fortificar-se aquesta població, cosa que fou mig autojustificada pel Consell d'Aragó en argumentar que els francesos no retindrien Llívia i, per tant, la condició de no fortificar-la no era important, ja que s'havia començat la de Puigcerdà. A canvi, el camí que uniria Llívia de Puigcerdà seria un camí reial, lliure de peatge. Des d'aquest moment i fins a l'actualitat Llivia ha constituit un enclavament de sobirania espayola dintre de territori francés.

 

 

Pintura de l'època que reprodueix la firma del Tractat de Pau dels Pirineus 

bottom of page